. L'argument recurrent de molts governs, institucions i experts en dret i comunicació és que les xarxes poden ser una eina perillosa si no es controlen, ja que permeten la difusió de desinformació, la manipulació i fins i tot la ingerència d'agents estrangers en processos democràtics. Aquest raonament sovint es presenta com una justificació per a la necessitat d'implementar regulacions i mecanismes de control sobre el flux d'informació digital. No obstant això, aquesta narrativa amaga una realitat més profunda i menys comentada: la por dels grans poders econòmics i polítics a perdre el monopoli de la comunicació i la informació.
En el capdamunt de tot aquest engranatge es troben els grans fons d’inversió, controlats per un reduït grup d’individus que, a través de les seves inversions, dominen empreses, governs, mitjans de comunicació i institucions internacionals. Aquestes elits financeres són els veritables arquitectes de les polítiques restrictives sobre la informació digital, ja que veuen en la llibertat d’expressió un perill per al seu control total. No és casualitat que la censura i la repressió informativa sempre es disfressin de protecció democràtica quan, en realitat, són una estratègia per preservar el poder d’aquestes estructures oligàrquiques.
A diferència dels usuaris de les xarxes socials, que generalment es mostren a cara descoberta i són fàcilment identificables, els personatges que mouen els fils de la FONSFERA operen des de l’ombra. Els manipulats –com periodistes, agents bancaris, polítics i altres figures públiques– sovint no tenen coneixement directe de qui pren realment les decisions que els condicionen. En contrast, els influents a les xarxes socials exposen clarament les seves opinions i són objecte d’un control i escrutini constant. Un exemple d’aquesta diferència el trobem en Elon Musk i George Soros: mentre Musk, la persona més rica del món, es posiciona obertament en favor de determinats candidats o partits, com hem vist en les eleccions alemanyes o als Estats Units, i rep crítiques públiques per la seva exposició, Soros, que controla fons d’inversió, mitjans i empreses, actua en molts països sense donar la cara i movent les peces des de l’anonimat. Aquest contrast exemplifica com el Quart Poder (els mitjans tradicionals i les elits financeres) s’oposa al Cinquè Poder (les xarxes socials) i intenta evitar que aquest últim es consolidi.
1. EL GRAN DIFERENCIAL: L'ACCÉS MASSIU A LA INFORMACIÓ
Abans de l'era digital, la comunicació massiva estava dominada per grans conglomerats mediàtics. Accedir a l'opinió pública requeria infraestructures costoses, xarxes de distribució complexes i suports econòmics poderosos. Això implicava que, en la pràctica, només uns pocs actors amb recursos podien determinar quina informació arribava a la població i amb quin enfocament. Aquesta concentració del poder comunicatiu ha estat històricament una eina essencial de control ideològic i polític, on governs i corporacions han dictat el relat hegemònic.
Amb l'aparició d'internet i, especialment, de les xarxes socials, aquest paradigma es va veure alterat dràsticament. Ara, qualsevol ciutadà amb un telèfon i connexió a la xarxa pot compartir idees, informacions i continguts que poden arribar a milions de persones sense intermediaris. Aquesta accessibilitat ha democratitzat la comunicació d'una manera sense precedents, trencant amb el monopoli tradicional de la informació. No obstant això, aquest fenomen, lluny de ser celebrat pels grans poders, ha estat percebut com una amenaça al seu control sobre la narrativa global, i per tant, aquests han posat en marxa una resposta coordinada per frenar aquest canvi.
2. EL CINQUÈ PODER I LA RESPOSTA DE LA FONSFERA
En el nou escenari comunicatiu, les xarxes socials han provocat la dilució del que tradicionalment s'ha conegut com el Quart Poder, representat pels mitjans de comunicació tradicionals. Ara, amb l'aparició d'un “Cinquè Poder”, la informació ja no està exclusivament en mans dels grans conglomerats mediàtics, sinó que està dispersa en una multitud d'usuaris i creadors de contingut que poden influir en l’opinió pública sense intermediaris. Aquesta realitat ha suposat un desafiament per a la FONSFERA, que percep aquest nou poder descentralitzat com una amenaça directa al seu control absolut de la informació.
Davant d’aquest escenari, la reacció de la FONSFERA ha estat intentar recuperar el control mitjançant diverses estratègies que no només busquen restringir el flux d’informació lliure, sinó també desacreditar i desmantellar aquest Cinquè Poder.
3. EL CONTROL MITJANÇANT LA CENSURA
Per imposar novament el seu control sobre la informació, la FONSFERA ha desenvolupat diverses estratègies que tenen com a objectiu restringir i neutralitzar la influència de les xarxes socials. En primer lloc, s’han impulsat legislacions restrictives que permeten a governs i institucions limitar la llibertat d’expressió sota el pretext de combatre la desinformació o protegir la seguretat nacional. Aquestes lleis, de formulació ambigua, donen a les autoritats el poder d’eliminar continguts incòmodes i penalitzar usuaris que qüestionin la narrativa oficial.
En paral·lel, la FONSFERA ha exercit pressions sobre les plataformes digitals, obligant-les a modificar els seus algoritmes per reduir la visibilitat de continguts que vagin en contra dels interessos establerts. Aquest control indirecte fa que certs missatges quedin relegats a l'obscuritat informativa sense necessitat de censura directa, donant una falsa sensació de pluralitat d'opinió.
A més, la manipulació algorítmica s’ha convertit en una eina fonamental per assegurar que les narratives favorables a la FONSFERA siguin amplificades, mentre que les crítiques quedin invisibilitzades. Això s’aconsegueix ajustant les regles del joc digital, de manera que només els continguts alineats amb la ideologia dominant tinguin abast massiu.
Finalment, la demonetització ha estat un altre mecanisme clau per atacar els creadors de contingut que qüestionen l’status quo. A través de restriccions econòmiques i la retirada d’ingressos publicitaris, es busca debilitar els actors del Cinquè Poder, dificultant la seva capacitat de mantenir una audiència i continuar divulgant continguts independents.
4. PRESERVAR EL CINQUÈ PODER I DESENMASCARAR LA FONSFERA
El Quart Poder, en mans de les elits, farà tot el possible per evitar que el Cinquè Poder es consolidi. Preservar-lo depèn de la descentralització, la transparència i l’educació crítica de la ciutadania. Només així es podrà garantir que la informació circuli lliurement i que la societat pugui defensar-se dels intents de control i manipulació de la FONSFERA.
